Verí
Sílvia Romero i Olea

Autor

Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Catalana.

Inicia les seves activitats en el món de la literatura amb l’escriptura de contes infantils, alguns d’ells publicats a la revista “Tretzevents”.

Posteriorment fa algunes incursions en la narrativa breu per a adults, tot obtenint diversos guardons literaris i veient editada la seva obra en revistes o llibres d’autoria compartida. Però la consolidació en aquest gènere arriba amb el recull de relats “Verbes” (III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu, 2006).

En poesia col·labora en l’elaboració del llibre solidari “Jocs de guerra. Cosa d’infants”, creat amb coautoria amb Alícia Gili.

Però els seus interessos literaris s’encaminen cap a la novel·lística: “Amor a sang freda” (finalista del II Premi Sèrie Negra de Novel·la, 2002), “Ànima mesquina” (XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó, 2004), “Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres” (5è Premi Lleida per a Projecte de Novel·la, 2006 -coautoria amb Alícia Gili-), “Júlia M.” (Premi Ramon Roca Boncompte, 2008), “El camí del Bandama Vermell” (Premi Columna Jove, 2010 -coautoria amb Alícia Gili-).

En l’actualitat és Presidenta de l’Associació de Relataires en Català (ARC), directora de la revista literària digital Lo Càntich, i conductora de diversos Clubs de Lectura de Biblioteques.

“Verí”, finalista del “8è Concurs Literari Vila de Gràcia. Textos Teatrals” és la seva primera obra de teatre.

El llibre

El Claudi és un dramaturg que comença a obrir-se camí dins d’aquests ambients culturals. A causa d’això contacta amb un grup en auge d’altres escriptors teatrals, amb els quals planifiquen projectes conjunts, tant d’escriptura com de cerca de locals on poder representar les seves obres.

Dins d’aquest col·lectiu coneixerà, entre d’altres, la Cèlia i la Mervek. Ambdues hi han anat a parar mogudes, igual que el Claudi, pel seu intent d’assolir l’èxit i el reconeixement, i treballant juntes tindran la sort de guanyar algun que altre concurs teatral important.

Això despertarà l’enveja d’en Claudi, un home amb una personalitat un tant egocèntrica, força pagat de si mateix, i amb una ambició que confon amb la venjança per haver estat superat. La competitivitat que en Claudi alimenta vers els triomfs de la Cèlia i la Mervek el durà a una situació límit inesperada.

El llibret Verí, amb pròleg de Lluís-Anton Baulenas s’inicia amb una citació de l’obra “Terra dels homes”, d’Antoine de Saint-Exupéry, una clara declaració d’intencions del que hom pot trobar-hi: “Per què odiar-nos? Som solidaris, estem en el mateix planeta, som els tripulants d’una mateixa nau.”